Catadau per Llombai: molta paciència i moment zen amb xaletero i xicons de verd ... puuuuffff, dic ... ooommm ... acompanyada de respiració profunda i relaxant per anul·lar instintes assassins. A qui mate primer? (més ooommms).
Esmorzar a Llombai, amb un carrer ple de gent i dia de mercat. No podriem haver triat un lloc més discret?.
Seguim per Antella i el seu Assut (altre xaletero més. D'on eixen? A on els crien? Serà açò contagiós?). Almenys les vistes son boniquetes.
 |
| Vista general a l'Assut d'Antella. Entre el riu i la muntanya. |
.. I, al remat, la pregunta del milió: com anar d'Antella a Cullera?.
És clara la resposta: brúixola amb rumb est. Però ací això no val. Busquem carretera, val?
La resposta ha sigut enginyosa, encara que errònia. I de premi, hem guanyat una preciosa "visita paisatgística" per la Ribera.
Supose que així no ens perdiem un detall: Alberic, Alzira girant per on no toca, cap a Tavernes, creuar Alzira per corregir, Casino, entrada a la Murta, Algemesí, turisme per la ribera del Magre, la Xopera (oh, sorpresa, quina fauna!), passar per dins del poble de Polinyà, obviant la circumval·lació, pegant voltes perquè uno no sap ja ni eixir del poble, Sueca (llegir com "Sueque") i final de trajecte a Cullera.
Soles 60 minuts.
Per matar al conductor i a l'assistent per no dur un mapeta mínim per travessar el "territorio Apache".
Després diuen que no tenim rendiment ni treballem. O sóc tonto, o sóc tonto (jejeje)
Entradas
Cèsar.
ResponderEliminarAaaaayyy, La ribera la Ribera. Quins records que em trau a mi tambe. Si es que ja voras en quin "berenjenal" t'has clavat, aixó més que "territorio Apache" du el titol de "en tierra hostil". Sols faig un poc de memoria per a recordar un dels dits que més gracia em va fer dels que se escolten per alli que es: La muntanya, qui la perd la guanya. I eixe es el primer que se me ve al cap perque si faig memoria quasi res ...
Per cert la preguntra del milio te una resposta de lo més fàcil .. ¡¡¡ riu avall ¡¡¡.
César ... jo també et vull, corazón (jajaja).
ResponderEliminar"Berenjenal" no ho sé, però jo parec més una ONG que altra cosa. Sempre ensenyant. A estes altures!. Més paciència que Job.
Tinc 4 ó 5 "embolaos", que no sé com es poden arribar a complicar tant les coses. És al·lucinant!. Si amb un mínim tot és molt senzill!!.
Si sobrevisc d'aquesta (i pense fer-lo, sempre amb el cap molt alt), crec que hauré aprés a fer les coses "d'altra manera". Espere que no em canvie a mí també. Soles aprendre.
Pense que molt prompte trobaré a faltar la Serra Calderona i la seua gent (quasi tota), si no l'estic fent ja. Menys mal que sempre em quedarà Serra, si em deixes, clar! (jajaja).
Em quede amb la dita: "la muntanya, qui la perd, la guanya". Pense posar-la en algún paper (com no els llig ningú o no fan massa cas ...) (jejeje).
Riu avall no valia: el cotxe no flota (jajaja).
interesante...
ResponderEliminarNo sé si la mejor definición es territorio Apache o territorio Comanche. Los Apaches siempre mostraron una gran fiereza como guerreros y fueron unos estrategas excelentes; defensores de su tierra y sus costumbres, en contra del colonialismo.....gobernador Elias González...j,j,j
ResponderEliminarYepppppppppp, no us claveu amb la Ribera, eh? Que som gent molt acollidora i l'Elies no governa les meues muntanyes, jajajajaja
ResponderEliminarPer cert, has fet més revoltes que els meandros del Xúquer i ... què nassos feies a l'entrada de la Murta? Mare de Déu, si no calen plànols, també es poden llegir els cartells indicadors de totes les carreteres, que no ho sabies, xè! JAJAJAJAJAJAJAJA
Sí que m'ha agradat, sí :D
Anónimo: No acabe de pillar això del Elias González. Segurament és alguna cosa més riberenca, que encara no entinc. Paciència.
ResponderEliminarMyrtus: Sabia que t'agradaria (jejeje).
Revoltes les que vulgues veure, però t'assegure que, si no et coneixes les carreteres, no saps arribar als llocs. Està poc i malament indicat. Jo anava caçant "gamusinos" i el meu company i conductor dia que sabia i no feia més que clavar-se en "embolaos", dels que no sabia eixir i tampoc em feia cas.
No et dic que entrà en Polinyà dient que era per dins del poble? I jo ... que noooo ... que per ahí no és ... Em vaig riure a muntó. Jo sabia si anava bé o no perquè mirava per on estaven les muntanyes (Serra de Corbera-Agulles i muntanya de Cullera), i així sabia per on estava el mar, però per poc més! (jajaja)
Ah! ... i l'entrada a la Murta és la de l'avinguda del Casino cap a dins. Hi ha un senyal. No vam a entrar, per supost, però per poc, no et penses (jajaja)
Però el que més em va impactar va ser l'entrada d'Algemesí cap a la Xopera. Quin barri de gitanos!. Feia anys que no veia algo així (jejeje)